En totes les regions del món la discriminació
de gènere (la discriminació pel fet de nàixer
xiqueta) és una realitat que afecta tots els aspectes
de la vida de les dones i xiquetes. Així, xiquetes
i dones tenen limitades les seues oportunitats per a desenvolupar-se
plenament com a ciutadanes de ple dret.
Pel que fa a l’educació, la situació
és preocupant. Dels més de 875 milions
de persones sense estudis, dos terços són
dones; i dels més de 120 milions de xiquets no
escolaritzats, el 70% són xiquetes.
Totes les xiquetes tenen dret a l’educació.
Cada xiqueta que assistix a l’escola representa
un important pas cap a l’eliminació de la
pobresa, un avanç cap a la igualtat de gènere
i cap a un desenvolupament humà sostenible; però
cada xiqueta que no va escola, veu negat el seu dret a
l’educació, augmenta les seues probabilitats
que en el futur siga víctima de la violència
i l’explotació, i que la seua vida siga menys
sana i productiva.
Les raons de la discriminació de les xiquetes en
l’accés a l’educació són
diverses, però la més important és
que les xiquetes i dones són
discriminades pel simple fet de nàixer xiquetes.
En molts països la posició social inferior
de la dona du a la convicció que la seua formació
i educació són inútils i, com a molt,
se’ls ensenya alguna cosa que els puga servir a
l’hora de convertir-se en mares o esposes: només
els xics entren en el mercat laboral i són el sosteniment
financer de la família. El paper de les xiquetes
es reduïx a quedar-se a casa per netejar, fer el
menjar, cuidar de les germanes i germans més menuts,
de les persones ancianes o malaltes, a més de treballar
fora de casa, al camp, al mercat ambulant…
A més, les pràctiques culturals i tradicions,
com els matrimonis precoços, els embarassos adolescents
i les desigualtats de gènere en la societat,
contribuïxen als mals resultats de les xiquetes
i les força a deixar l’escola.
 |
La discriminació basada en el gènere és
un problema mundial i no es limita als països en
què hi ha moltes xiquetes fora de l’escola.
En totes les regions i països del món (en
els suposadament desenvolupats també) quan les
xiquetes van a escola lluiten per aprendre dins d’un
sistema que no és adequat a les seues necessitats.
Vegem algunes d’estes raons:
 |
Que, en
molts països, l’absència de dones
professores que els servisquen de model fa que les
xiquetes no assistisquen a l’escola.
|
|
La llunyania
de les escoles fa que moltes famílies es
resistisquen a enviar les filles a escola perquè
no veuen de bons ulls que les xiquetes facen eixe
llarg camí soles.
|
|
El professorat,
els currículums, els llibres de text, els
processos educatius i les relacions en classe reforcen
els estereotips de gènere i perpetuen un
sistema discriminatori contra les xiquetes.
|
|
El temor,
moltes vegades real, que les xiquetes siguen objecte
d’abusos per part dels professors fa que moltes
famílies decidisquen no enviar les filles
a escola.
|
|
Les facilitats
escolars inapropiades fan que moltes xiquetes abandonen
l’escola (falta d’instal·lacions
sanitàries, accés a aigua potable
i lavabos separats per a xiquets i xiquetes, per
exemple). |
Així, l’educació no beneficia de la
mateixa manera xiquetes i xiquets. La falta d’educació
de les xiquetes comporta la marginació encara més
gran de les dones: les incapacita per a poder millorar
la seua situació i per a prendre decisions importants
sobre la seua vida. També els impedix tindre els
seus propis ingressos, créixer professionalment
i intel·lectualment i, sobretot, els nega un dret
fonamental per a tot ésser humà: el dret
a l’educació.
QUÈ ÉS NECESSARI
PER A SUPERAR ESTA SITUACIÓ?
Cada país ha d’actuar segons les seues
particularitats i necessitats quant a l’educació
de les xiquetes; no obstant això, hi ha una
sèrie de mesures que sempre aporten bons
resultats. Heus-ne ací unes quantes:
- Assegurar:
- L’accés universal a una educació
primària de qualitat
- Llibres, professorat i currículums
sensibles al gènere.
- Instal·lacions sanitàries, accés
a aigua potable i lavabos separats per a xiquets
i xiquetes.
- Currículums adaptats a la vida quotidiana
de les xiquetes i els xiquets
- Llibertat perquè cada u, independentment
de ser xiquet o xiqueta, trie el que vulga estudiar.
- El reforç pedagògic per a les
xiquetes.
Sensibilitzar els governs, les
comunitats i les famílies sobre el valor
de l’educació de les xiquetes.
Demanar que els governs gasten més
en educació i menys en qüestions bastant
més prescindibles, com les despeses
militars.
Condonar el deute extern de molts països
amb seriosos problemes en l’accés
de les xiquetes a l’educació.
Aprovar lleis que protegisquen
les xiquetes i les dones i que asseguren el gaudi
dels seus drets reconeguts internacionalment.
|
|
