Dia Internacional de la Solidaritat Humana
20 de Desembre
Imatge 1. Este cartell mostra un eslògan habitual entre els moviments de solidaritat obrera: “El mal d’un ens afecta a tots”. Una de les condicions de la solidaritat és l’empatia i sentir com a pròpies les injustícies dels altres. Estàs d’acord amb esta condició? Trobes que pot haver-hi solidaritat sense compromís?
L’Assemblea General de les Nacions Unides, segons la resolució 60/209 amb data 22 de desembre del 2005, va proclamar el 20 de desembre de cada any Dia Internacional de la Solidaritat Humana. Esta resolució considera que la solidaritat és un dels valors fonamentals i universals en què cal basar la relació entre els pobles.
Per a les Nacions Unides la solidaritat és el pal de paller de la cooperació internacional. La globalització i la creixent interdependència comporten un canvi en la manera de cooperar. En un món globalitzat es poden presentar oportunitats per a un desenvolupament econòmic i social més ampli i més ràpid, però cal que els beneficis de la globalització siguen equitatius i estiguen guiats pel principi de solidaritat.
La solidaritat al món
Els aspectes més coneguts de la solidaritat en l’àmbit internacional són l’assistència, l’ajuda al desenvolupament i la cooperació. Quines diferències hi ha entre estos tres conceptes?:
-
 En paraules de... |
|
"Dóna un peix a un home i eixe dia menjarà. Ensenya-li a pescar i tindrà menjar tota la vida"
... Proverbi xinés
|
Assistència: és el primer pas en la construcció d’una societat verdaderament solidària. A través de l’assistència les persones amb problemes d’accés a servicis bàsics (alimentació, educació, determinats béns i servicis…) els aconseguixen de manera gratuïta o a baix preu. Encara que és necessària en molts casos i per a garantir un mínim d’equitat, hi ha experts que critiquen que les iniciatives basades únicament en l’assistència es convertixen en assistencialisme i, així, poden provocar dependència en els grups beneficiats per estes ajudes.
- Ajuda al desenvolupament: és un escaló més amunt en què els governs i les organitzacions no es limiten a fornir assistència, sinó que també ajuden a establir les bases perquè les comunitats treballen pel seu propi desenvolupament. Una crítica a este plantejament és que a vegades es basa quasi només en el desenvolupament econòmic, i això pot dur a contradiccions socials i culturals.
- Cooperació: seria l’últim escaló en l’escala de la solidaritat. Es produïx quan les comunitats beneficiàries d’ajuda participen en el procés de desenvolupament. Un aspecte clau d’esta perspectiva és la capacitació de les comunitats vulnerables i l’equiparació en dignitat i drets de les comunitats desenvolupades i en desenvolupament. Hi ha experts que van més lluny i afirmen que la meta d’este procés aniria més enllà de la cooperació i seria la “trobada”. Des d’esta perspectiva, les comunitats donants i les beneficiàries tindrien un vincle ètic que transformaria les dos comunitats.
| Ho sabies? |
|
Imatge 2
La paraula solidaritat ve del llatí solidus (‘sòlid’). I va ser a França, a final del segle XVII, on adquirí el significat actual. Durant el segle XVII comença a emprar-se com a substitut del terme cristià caritat. El vocable s’escampa al llarg dels segles XIX i XX i el significat evoluciona fins a l’actual, en què es dóna més importància al valor ètic.
|
Un altre element important de la solidaritat internacional és l’acció humanitària i d’emergències. Cada any es produïxen catàstrofes, ja siguen naturals o causades per conflictes armats. Les emergències solen provocar una onada de solidaritat entre milions de persones que, així, contribuïxen en la mesura de les possibilitats a finançar les operacions d’auxili, de recuperació i de reconstrucció de la població afectada. L’acció humanitària es basa en els principis següents: humanitat, imparcialitat, neutralitat i universalitat.
“Per a la comunitat mundial, l’ajuda és un mecanisme a través del qual s’expressa la solidaritat humana i s’amplien les oportunitats. Sense importar si els motius per a l’acció es basen en consideracions de drets humans, en valors religiosos o en sistemes ètics més amplis, la funció de l’ajuda en la lluita contra la pobresa generalitzada, contra la fam i contra la mortalitat infantil constituïx un imperatiu moral (Informe sobre desenvolupament humà, 2005).
La solidaritat en el dia a dia
No cal participar directament en les tasques de desenrunament després d’un terratrémol per a posar en pràctica la solidaritat. Cada dia tenim oportunitats per a ser solidaris amb les persones que ens rodegen. El primer pas és posar-nos en el lloc de l’altre i intentar entendre els problemes que té des del seu punt de vista. A partir d’ací podrem ajudar-lo millor en les necessitats que tinga.
| En paraules de... |
|
"La solidaritat bàsica de la família humana és la condició fonamental de la nostra vida junts en esta terra"
... Papa Joan Pau I (1920-2005)
|
Recorda que la solidaritat és una forma d’ajuda que funciona des de la igualtat i tenint en compte els principis bàsics de justícia social i d’interdependència: no som millors que altres persones perquè siguem solidaris amb ells, ja que la solidaritat és recíproca. Quan ens solidaritzem formem part dels problemes del nostre entorn i també de les solucions. Quan participem de manera solidària en la solució d’un problema aconseguim que les coses canvien, però també canviem nosaltres mateixos.
_____________________________________________________________
Referències i crèdits
De les imatges:
- Imatge de la capçalera: UNICEF Espanya
- Imatge 1: CC (by/SA) discarded production unit, disponible al Flickr
- Imatge 2: © Nacions Unides
Del text:
Creative Commons(by)
